Diari 21 de desembre. ¿Què són les WebQuest?

Bon dia FanàTIC's!

El dia 21 de diciembre muchos de nosotros descubrimos un nuevo recurso de aprendizaje, otros muchos ya lo pudimos ver en la asignatura Entornos Virtuales, y de hecho aplicarlo.

Nuestro nuevo recurso de la semana es la WebQuest.

¿Qué nos permite hacer una WebQuest?

Lo primero de todo, aprendimos que consiste en una herramienta que permite proponer una tarea guiada, explicada paso por paso, dando paso a la asignación de roles del alumnado.  Emplea recursos recogidos en la red, potencia el trabajo autónomo del estudiante y está basada en el aprendizaje por descubrimiento.

Consiste en una web, dividida en 6 bloques, más los créditos: 

-Introducción: donde deberemos aproximar la información general del tema de nuestra WebQuest, debe de ser clara, corta y motivadora.

-Tarea: donde deberemos explicar la actividad principal claramente sin explicar los pasos necesarios para llegar al resultado. Dicha actividad debe de tener solo un resultado e incitar a la búsqueda de información.

Os recomendamos esta página que nos habla de los tipos de tarea que aplicar en una WebQuest: http://www.eduteka.org/Tema11.php

-Proceso: en este apartado se deberá añadir y explicar los pasos ha seguir para que el alumno obtenga el resultado. Es conveniente que sea una forma de descomponer la tarea principal en subtareas y que cada alumno asuma un rol para el aprendizaje colaborativo.

-Recursos: aquí se tendrá que añadir los enlaces que veamos que ayudarán a acercar al alumnado a la búsqueda de información necesaria para ayudar al alumnado a la consecución del resultado. No debe de encontrarse la respuesta en los enlaces, sino servir de ayuda para su descubrimiento y su posterior reflexión. Es conveniente añadir más de un recurso en cada subtarea para que haya un contraste de información.

-Evaluación: en este apartado se añadirán las rúbricas que se utilizarán para evaluar de manera formativa. Se deberá de establecer criterios en función de los objetivos propuestos por el profesor, promoviendo también la autoevaluación.

-Conclusión: en la conclusión de la WebQuest se ha de resumir la importancia y los aspectos tratados en la tarea.

Finalmente, se conveniente añadir una sección que sea de créditos, donde especificar los recursos utilizados y redes que han servido para realizar la WebQuest, además del nombre de los autores que la han llevado a cabo.

¿Cómo realizar nuestra propia WebQuest?

Hay muchos recursos virtuales destinados a ello específicamente, pero también existen otras formas como por ejemplo, la realización de un Power Point con la estructura de la WebQuest o sitios donde haya posibilidad de hacer nuestra propia web, por ejemplo: Google Sites.

A continuación os dejamos una WebQuest realizada en la asignatura de Entornos Virtuales por dos de nuestras compañeras del blog:

https://sites.google.com/site/seamosinformaticos/

Esperemos que os animéis, ya que se trata de una herramienta virtual, además de sencilla, práctica, promoviendo el aprendizaje por descubrimiento.

Fins la pròxima!

Lunes 30 de noviembre. Diario de clase. Exposición sobre las pizarras digitales

Buenas a tod@s, Fanàtics!

En la entrada de hoy os contamos brevemente la exposición que ha tenido lugar en clase por parte de unas compañeras sobre las pizarras digitales y su uso en el aula.

En primer lugar, vamos a definir qué es una pizarra digital, también llamada pizarra interactiva. Se trata de una herramienta digital táctil que está conectada a un ordenador y que tiene como objetivo facilitar la colaboración en el aula mediante la participación tanto del alumnado como del profesor.

En este espacio no vamos a profundizar en los tipos de pizarras interactivas y en los usos que puede hacerse de cada uno de ellos. Como FanàTICs que somos os proponemos una serie de reflexiones que nos hemos planteado a partir del tema expuesto.

Como cuestión principal queremos destacar el concepto de la interacción. Es decir, nos encontramos con un recurso digital llamado pizarra interactiva, pero si nos ponemos a analizar el por qué de ese nombre, nos damos cuenta que la interacción real que se está dando no es de los alumnos entre sí, sino entre el alumno y la imagen proyectada.

Nos cuestionamos, por tanto, si la secuencia didáctica que se propone en esas aulas que utilizan pizarras digitales puede estar siendo la misma que en la manera tradicional que ya conocíamos, en cuyo caso volveríamos al conflicto que supone estar sustituyendo los libros de texto por otros materiales que al fin y al cabo se van a utilizar de la misma manera.

Creemos necesario que en el momento que se introduce una pizarra digital en el aula y se gasta presupuesto para ello, se debe elaborar una propuesta de trabajo que realmente cumpla con los propósitos que queremos lograr con el uso de este recurso. Esta propuesta debería incluir el diseño de las actividades que se van a realizar mediante la pizarra interactiva, intentando evitar a toda costa que se convierta en una sucesión de turnos mediante los cuales los alumnos van completando ejercicios (que aunque lo hagan delante de sus compañeros lo están realizando a nivel individual).

Esperamos que os haya parecido interesante esta nueva reflexión, y responderemos con mucho gusto a vuestras sugerencias o aportaciones.

Un saludo y hasta pronto, lectores!

Participación en la red

Las tecnologías 2.0 llaman a las puertas de las instituciones educativas ¿Hay alguien ahí?

Tema/debate de la participación y creación de contenidos en Internet.

Buenas tardes. 

Esta semana también hemos tenido la oportunidad de trabajar con este texto.

Pues como bien estuvimos hablando en clase, la incorporación del internet en los sistemas educativos produce grandes cambios. En cuanto a la metodología de trabajo, a la formas de preparar las clases, a la participación o tareas del alumnado, etc. En general, podemos ver que ha habido una gran transformación.

Pero ahora pensemos, desde nuestro punto vista, ¿Realmente participamos? Al participar, nos estamos refiriendo a si simplemente ¿nos dedicamos a hacer consultas en la red o hacer búsquedas generales y sencillas, o nos dedicamos a crear contenidos dentro de este mundo de la red?

A veces se llega a pensar que en este momento todos los problemas de la educación se van a solucionar con las nuevas tecnologías y la participación que estas generan. Pero aunque sepamos que las respuestas serían varias, diríamos que la gran mayoría no participa en cierto modo en esta red de comunicación, porque quizás no se dedican a crear contenido propio o suyo, como pueden ser los blogs, con los que estamos trabajando en esta asignatura.

Por eso, que las nuevas tecnologías fomentan a ciencia cierta la participación de los ciudadanos, parece que sea más un mito que una realidad. Puesto que las nuevas tecnologías no evidencian que vaya a haber una participación.

Por eso queremos destacar, que a partir de la educación podrían empezar a hacerse propuestas educativas que ayuden a fomentar la colaboración y participación en este ámbito. No solo ordenando la creación de contenidos. Sino explicando, buscando intereses y motivaciones del alumnado que puedan formar parte de la creación de contenidos. Como se ha hecho en esta clase, en la que la gran mayoría no sabíamos cómo se creaba un blog, pero esta nueva forma de trabajar en las aulas, nos supone una metodología diversa, en la cual participamos directamente, y aprendemos entre iguales.

Esto puede hacerse a través de cursos, como este

¿TIC = Innovación?

Hola Fanàtics, hoy os traemos nuevas reflexiones acerca de las TIC en el Sistema Educativo.

En primer lugar debemos plantearnos qué pretende ese Sistema Educativo, es decir, cuáles son sus objetivos y fines a conseguir, hacia qué metas encara su educación y mediante qué premisas.

Si bien existe la perspectiva económica que sostiene la formación de las personas como una serie de adquisición de competencias que nos permitirán desempeñar una labor en el mercado laboral, nosotros como pedagogos defendemos una postura bien distinta: la educación debería estar siempre al servicio del ser humano, y no el ser humano al servicio de las necesidades de mano de obra que el mercado tenga en un momento u otro.

Dicho esto, podemos considerar la educación como una herramienta esencial de reproducción social y cultural que también sea utilizada como medio para compensar la sociedad y luchar contra las desigualdades, contribuyendo de esta manera al desarrollo personal de sus individuos.

Pero queremos poner otra cuestión sobre la mesa: ¿la incorporación de las TIC al Sistema Educativo ha supuesto realmente una ventaja en cuanto a transformación?
Esta transformación es innegable, puesto que la alfabetización original se limitaba a la formación lecto-escritora, pero actualmente ésta no sería suficiente y necesitamos ir mucho más allá.

Vamos a reflexionar un poco, pues las TIC se incorporan al Sistema Educativo español en los años 80 como herramienta de apoyo al material oficial, y poco a poco se han ido convirtiendo en las plenas protagonistas del proceso. Este fenómeno nos lleva a preguntarnos si realmente la exaltación de estos recursos viene por el interés de mejorar y facilitar la formación educativa o más bien por el negocio que suponen? ¿Se está dejando al margen, por tanto, la innovación real? ¿Se está sustituyendo la idea de innovar en metodologías y estrategias educativas por la de innovar simplemente en dispositivos más avanzados y llamativos?

Pensamos que el reto de la innovación en educación puede estar de alguna manera "cegándose" por la aparición de nuevos recursos y el afán por la modernización.

Volveremos la semana que viene con nuevas reflexiones tecnológicas.
¡Un saludo, Fanàtics!

Dimarts 20 d'octubre. Diari de classe. Sobre la ràdio educativa.

Benvinguts de nou, FanàTICs!

L'altre dia estiguérem debatent sobre la ràdio educativa, un projecte d'introducció de tecnologies educatives a l'escola.

Aquest projecte consisteix a crear contingut a l'aula en forma de podcast i compartir-lo en internet perquè altra gent puga escoltar-lo. Açò apropa l'entorn a l'escola, millora les relacions entre escoles i obri portes a col·laboracions amb altres ràdios més grans com les locals, autonòmiques, inclús nacionals.

Veiérem també un projecte a Catalunya de ràdio educativa que forma part del pla XTEC. La secció de la ràdio de XTEC es pot consultar a aquest enllaç.

Aquest projecte donà l'oportunitat a les escoles de Catalunya que introduïren el programes de ràdio dins de l'horari escolar amb la finalitat de millorar les competències comunicatives, lingüístiques i tècniques de l'alumnat.

Hui en dia, poques eines fan falta per a crear contingut sonor o visual. Poc més que un bon micròfon i un programa de gravació o un telèfon mòbil i un programa d'edició són necessaris per a dur a terme aquesta tasca.

A més, realitzar contingut perquè tota la gent que vulga ho puga veure és molt més motivant que la feina que es queda dins les 4 parets de l'aula.

El mateix exemple poden ser els videolits, xicotetes peces audiovisuals basades (generalment) en un text literari i que pretén representar allò que el mateix text diu. Aquest és un exemple de videolit:

Les col·laboracions a ràdios locals o més importants suposa una clara motivació per a l'alumnat. Millora així les ganes de fer les tasques bé i intentar millorar-les cada volta. Compartir les experiències amb altres alumnes o altres membres de l'entorn o de la comunitat educativa pot servir per a apropar l'entorn al centre, el centre a altres centres i millorar mútuament les dinàmiques que ocórreguen.

Es comentà a classe la possibilitat que l'audiovisual millore en major proporció la motivació que allò que és només sonor. Perquè un programa de ràdio es transforme en contingut audiovisual no cal més que connectar una càmera que grave als alumnes mentre fan el programa i als tècnics mentre utilitzen els mescladors.

A la Comunitat Valenciana existeixen també exemples de ràdio educativa, com poden ser als col·legis de Burjassot, Aldaia, Mislata, etc.

Què opineu vosaltres sobre aquests projectes? Quines competències a part de les ja mencionades es treballen també en aquests projectes? Havíeu sentit alguna volta el concepte videolit?

Fins a la pròxima FanaTICs!

Buenos días!

Para empezar bien el lunes...

Aquí os dejamos el link de una noticia muy interesante de "La Razón", que habla sobre el tema de los materiales y recursos tecnológicos en el aula. 

Título del artículo: ¿Cuanta tecnología debería entrar en las aulas?

http://www.larazon.es/sociedad/tecnologia/cuanta-tecnologia-deberia-entrar-en-las-aulas-HN10849358#.Ttt1gVy3Lbd0sFh  

Saludos

Dilluns 5 d'octubre. Diari de classe. Documents col·laboratius i formularis

Benvinguts de nou, FanàTICs!

En la classe del dilluns passat coneguérem algunes de les opcions que tenim tant els educadors com els alumnes per a la creació de documents col·laboratius. Veiérem dos exemples, Pirate Pad i Drive, l'opció de Google.

Pirate Pad ens permet crear un document col·laboratiu i compartir-lo amb tota la gent que vulguem només compartint l'enllaç del document generat, sense que calga autoritzar als usuaris perquè editen. A més, Pirate Pad ens permet veure què ha escrit cadascuna de les persones que han tingut accés a aquest document, així com veure el complet desenvolupament en el temps del mateix escrit gràcies a la seua opció "Time Slider".

Drive ens permet també la creació de documents col·laboratius, tant documents de text, com fulls de càlcul o presentacions. Ens permet també pujar i compartir arxius de tota mena.

Drive ofereix també la possibilitat de crear formularis. D'aquesta senzilla forma, els educadors poden ficar xicotets exàmens de repàs als alumnes o els investigadors poden fer enquestes on-line que apleguen a molta més gent.

L'opció de crear els formularis permet bolcar els resultats a un full de càlcul. Amb el complement Flubaroo aconseguirem que les respostes que ens han estat enviant la gent que ha respost al formulari es corregisquen automàticament. A més, té l'opció d'enviar els resultats de la prova a cadascuna de les persones que l'han respost.

Què us semblen aquestes eines de creació de documents col·laboratius? Conegueu alguna més? Quines altres aplicacions pot tindre la creació de formularis a Drive?

Fins a la pròxima, FanàTICs!

Martes 6 de octubre. Diario de clase. El Cono del Aprendizaje

Buenas tardes bloggeros! 

Está semana hemos querido hablar en nuestro blogg acerca del Cono del aprendizaje de Edgar Dale. 

Es una de las partes más importante en el aprendizaje, debido a que como se nos muestra en este cono de Edgar Dale, un pedagogo estadounidense, el aprendizaje activo resulta mucho más eficaz para poder recordar aquello que estamos aprendiendo. Esta parte la podemos ver reflejada en la parte inferior del cono, en la cual vemos que las actividades que se realizan en forma de representación teatral, de intentar expresar experiencias reales, o el intentar trasladar lo que se aprende a la práctica, en un periodo de dos semanas, lo recordaremos todo o al menos la gran mayoría, a la perfección. Al igual que pasa con las actividades participativas, como los debates o las conversaciones, aunque aquí recordaremos un poco menos, aproximadamente un 70%.

Pero luego viene la segunda parte del cono, que es la parte superior que expresa la pasividad en el aprendizaje, y es donde podemos ver esencialmente como las actividades visuales, ver una película, una exhibición, una demostración, o ver algo hecho en la realidad, es decir, acordarnos de aquello que vemos y oímos, va disminuyendo en cuanto a cantidad de información que retenemos al pasar un tiempo. De modo que lo que vemos (dibujos) podemos acordarnos de un 30%, de lo que oímos de un 20% y de lo que leemos de un 10%. Por lo que debemos saber que estas serían una de las técnicas de aprendizaje menos eficaces. 

Este es el verdadero cono de Edgar Dale, sin las cantidades que aparecen reflejadas en el anterior. A través del cual podemos ver que las experiencias directas que están en parte baja del cono, son las que más repercuten de forma positiva en el aprendizaje. Puesto que si una persona realmente es capaz de memorizar o de aprenderse la teoría a la perfección, pero luego a la hora de la verdad, no sabe trasladar lo que ha aprendido o sabe a la vida cotidiana, realmente no está aprendiendo de la mejor forma posible, porque para ello se necesita conocer las ideas y saber aplicarlas, no solo una de ambas.

Pero también es muy importante recordar que para complementar el aprendizaje basado en la experiencia, debemos de sumarle el mundo de los símbolos orales, visuales y las imágenes, para que así pueda complementarse. Y forjar  un buen aprendizaje. 

Volvemos pronto! 

Google i el seu projecte de Realitat Virtual a les escoles

Bon dia, FanàTICs!

Google acaba de presentar un projecte mitjançant el qual els alumnes de diverses escoles podran aprendre utilitzant les Google Cardboard, un dispositiu que permet utilitzar el telèfon mòbil com unes ulleres de realitat virtual, però amb un cost molt reduït (també es pot fer manualment a casa seguint aquesta plantilla).

A més de les ulleres, s'entregaran als col·legis tabletes, mòbils ASUS per a utilitzar les ulleres, i routers especials per a no dependre d'una connexió a internet.

De moment sols ho poden sol·licitar els educadors d'escoles de Brasil, Estats Units, Austràlia, Regne Unit i Nova Zelanda.

Està previst que els professors gasten les ulleres virtuals amb l'aplicació Google Expeditions, que permet recorreguts virtuals per l'oceà, Mart, la Gran Muralla de Xina, etc.

Vos deixem amb el vídeo promocional d'aquest projecte (en anglés):

:

Què penseu d'aquest projecte? Cregueu que la realitat virtual pot establir-se en un futur a totes les aules? Quin lloc vos agradaria visitar utilitzant l'apliació Google Expeditions? Quina és la perspectiva que teniu sobre l'empresa Alphabet (l'antiga Google)?

Fins a la pròxima, FanàTICs!

Dimarts 29 de setembre. Diari de classe. "La tecnología educativa en el debate didàctico contemporáneo".

Benviguts de nou, FanàTICs!

El dia d'avui l'hem dedicat a comentar el text de "la tecnología educativa en el debate didáctico contemporáneo" de Edith Litwin. Hem començat reflexionant sobre l'objectiu que tenim d'educació actualment segons la societat en la qual ens trobem, que com ja sabem, actualment vivim en una època on predomina la ideologia neoliberalista. A més, hem parlat de com entenem el concepte d'eficàcia segons eixe objectiu que impliquem a l'educació.

Altre aspecte que hem destacat presentment és la qüestió de si el fet d'introduir les tecnologies millora el sistema educatiu i a partir d'ací diferenciem una mica l'efecte que ha fet en l'educació la incorporació de la tecnologia al sistema educatiu. On vegem que temps abans s'utilitzava la tecnologia educativa per a planificar objectius i definir-los de manera sistemàtica i concreta sense tindre en compte criteris i aspectes no mesurables objectivament o que no eren tan fàcil de concretar. També va haver-hi una època on el paradigma conductista predominava i es considerava la tecnologia com un mètode principal d'ensenyament, on l'alumne aprenia a través d'ell, sense tindre en compte els processos cognitius de l'alumne. Aquí podem dir que no es contava amb una didàctica tecnològica on verdaderament s'aprofitaven els recursos que podia oferir la tecnologia per l'aprenentatge de l'alumne.

N'hi ha una frase que volem destacar i que avui a classe s'ha comentat, i és que, les tecnologies s'han d'usar per aprendre i no perquè ensenyen. No podem deixar tot en mans de la tecnologia, sinó que hem de saber aprofitar-la per a desenvolupar en l'alumne el pensament crític, on ell mateix tinga l'oportunitat de construir el seu propi aprenentatge a partir del que ja sap. Molts pensen que la incorporació de les tecnologies en educació desprofessionalitza al docent, no serà la falta de didàctica tecnològica el que ho fa? Què penseu?

Dins de la didàctica tecnològica entra les funcions de la tecnologia segons les estratègies del docent. S'ha parlat de professors que tenen a classe pissarres electròniques que després no saben utilitzar ni treure profit de tot el que poden oferir; n'hi ha professors que deixen que siguen els ordinadors qui ensenyen als alumnes i no els alumnes qui construïxen els coneixements a partir del seu ús... Etc. Amb això també s'ha destacat que l'ús abusiu de les tecnologies pot influir en la conducta de l'aprenentatge de l'alumne, de manera que, es pot tornar més passiu a l'hora d'aprendre. 

Què volem dir? Per exemple, s'ha parlat dels qüestionaris o mètodes on l'alumne pot basar-se en l'assaig i error o simplement, amb la immediatesa amb la qual podem trobar qualsevol informació, fer qualsevol treball o activitat.. Etc. fa que la nostra forma de processar la informació canvie d'una manera diferent. És a dir, segons la metodologia que utilitze el docent a l'hora de realitzar el seu ensenyament i quin siga el paper de les noves tecnologies dins de la seva metodologia, els alumnes aprendran d'una manera o altra. L'ús abusiu de les tecnologies en l'educació ens torna més passius a l'hora de pensar per nosaltres mateixos? Fa que aprenguem de la millor forma? El professorat juga un paper molt important en això.

Per altra banda, s'hi ha replantat el debat de què si és possible que en un futur, les noves tecnologies acaben per substituir al docent. Això és un tema bastant curiós i que, segons els objectius que tenim avui en dia a l'educació, pot arribar a passar. No obstant això, encara queda per veure com va canviant el pensament que tenim la societat, les nostres necessitats, els processos i avanços que faça la tecnologia i els professionals de l'educació. Esperem no arribar fins aquest punt, ja que, com hem vist al text, és molt important la presència del docent dins de l'educació i dins de les aules. Què creieu que es perdria si el docent no fos present dins de l'aula? Si tots depenem de la tecnologia per aprendre? Seria vertaderament un avantatge? És un tema molt llarg de tractar però a la vegada molt interessant.

Finalment, es va plantejar les diferències que portava la tecnologia educativa i la tecnologia de l'educació. Què penseu vosaltres? 

Preferiu fer servir la tecnologia dins de l'educació o preferiu els recursos tecnològics dissenyats per a l'educació?

Fins la pròxima, FanàTICs!

Dilluns, 28 de setembre. Diari de classe. Investiguem Twitter!

Bona vesprada, FanàTIC's!

Avui hem parlat d'una xarxa social molt comú, un lloc on pots compartir qualsevol informació amb qualsevol persona en sols 140 paraules. 

Efectivament! Twitter és una de les xarxes més populars actualment i no n'hi ha dubte de què la majoria sabeu utilitzar-la, però allò que moltes persones no saben és que Twitter es tracta d'una xarxa social que la podem fer servir a classe, ja que aquest lloc compta amb moltes opcions que podem aprofitar de manera educativa.

A la classe d'avui hem vist un vídeo molt interessant d'un mètode d'ensenyament que van fer a un Institut de Burjassot, concretament a una classe de literatura en batxillerat. Aprofitaren Twitter per a treballar un llibre de lectura i amb un hashtag cada alumne podia reflexionar sobre aquest llibre, ja siguen frases literals, cançons, compartir fotos que hagen de veure amb el tema, les seves emocions a l'hora de llegir o petites reflexions que se l'ocorrien al moment. D'aquesta forma es mantenia un vincle entre professor i alumne i es donava l'oportunitat d'aprendre fora de classe d'una manera motivant, entretinguda, fàcil i a temps reial.

Aquestes formes d'aprofitar els serveis que les noves tecnologies poden oferir dins d'una matèria curricular poden ser no sols molt motivadores per als alumnes, ja que tenen l'oportunitat de tindre una relació més directa al professor sense necessitat d'esperar a que arribe l'hora de veure'l en classe, sinó que pot servir per a donar l'opció de reflexionar fora de l'aula, assegurar-nos que els alumnes també aprenen en casa o en qualsevol lloc.

Més d'un de vosaltres heu pensat que el millor lloc per reflexionar no sols està en l'aula, que podem aprendre en un lloc més inspirador com és al camp, a casa. Amb aquest recurs podem tindre eixa facilitat d'interactuar i reflexionar sobre la matèria amb els nostres companys i professors de manera espontània i d'aprendre no sols del docent sinó també dels nostres companys i d'altres persones fora de la institució, de notícies o vídeos referits a la matèria de forma constant. Podem aprofitar Twitter per a unir no sols als alumnes entre ells sinó també als professors amb els alumnes i de fer que l'aprenentatge siga més motivador encara.

I vosaltres? Com aprofitaríeu aquesta xarxa social en classe? Us sembla bé aquest mètode? Comenteu les vostres opinions.

Fins la pròxima, FanàTIC's!

Dimarts, 22 de setembre. Diari de Classe. Article d'Alonso i Fernández i principi del Tema 2.

Bona vesprada, FanàTICs!.

Hui a classe hem fet una petita tertúlia dialògica centrada en l'article d'en Luis Enrique Alonso i Carlos Jesús Fernández Rodiguez titulat "La innovación social y el nuevo discurso de management: limitaciones y alternativas" (podeu consultar l'article fent clic ací).

L'article profunditza en la definició que es fa actualment de la paraula 'innovació' i com les polítiques neoliberals han anat canviant la concepció d'aquesta, des d'un punt de vista que implicava una millora en la societat, una millora en la justícia social, a un nou punt de vista on la innovació suposa tan sols una millora individual de les empreses per a poder competir al món de mercat.

Aquest canvi de paradigma influïx també directament al context educatiu, on una innovació dels mètodes pedagògics no busquen una millora dels procediments educatius, sino destacar per damunt d'altres centres, competint així per a conseguir una major quota d'usuaris dins d'una oferta educativa com a producte de mercat.

Molt fa que el paradigma de l'educació deixà de ser la consecució d'un món més just, de formar a persones capacitades per a entendre'l i canviar-lo. Hui en dia preocupa més un sistema educatiu on es rep formació per a ser competent al món laboral. S'innova per a competir al mercat i no com a servei a les persones.

La innovació s'associa hui en dia a projectes empresarials com Google, Facebook o Apple. i no es té ja la concepció de projectes on es persegueix la jusitícia social.

Baix la premissa de què la societat en general s'enfronta a nous reptes de l'època actual, i només innovant en l'aspecte individual i competidor es poden superar.

A totes hores, parlant del context educatiu, sentim que el nivell d'atur i desenvolupament econòmic tan baix d'Espanya ve directament relacionat amb la poca innovació i implicació educativa que es té a les aules. Per poc que busquem dades objectives descobrim que aquest argument és completament fals.

Aquesta no és una crítica a la innovació. Per suposat, es deu innovar, però s'ha de tindre en compte  a qui està dirigida aquesta innovació i quins són els objectius que es persegueixen.

Moltes de les empreses diuen públicament que estan a favor de la innovació, del empowerment, d'empoderar els seus treballadors, és a dir, de donar-los autonomia creativa perquè milloren el rendiment que puga tindre la pròpia empresa. Aquest terme, empoderar, s'ha vist també viciat el significat, sent originàriament entés com aconseguir la comprensió del món en el qual es viu i atorgar el poder per a poder transformar-lo.

Es veu a simple vista que als directius no els interessa que els seus treballadors innoven, entenent com innovació la definició original, ja que la pròpia realitat organitzacional impedeix dur-la a terme a conseqüència de les pròpies polítiques de mercat. Innovar és pensar, qüestionar i discernir. Els directius prefereixen mantenir el control.

El concepte d'educació, tant com el d'innovació requereix un nou plantejament. S'ha de tornar a recuperar el discurs sobre per a què eduquem. Eduquem per a competir o perquè les persones entenguen el món? Hem de fer ús d'una tecnologia buida o l'hem d'utilitzar per a comprendre el que passa? Hem de fer innovacions buides de sentit i per a millorar l'eficiència empresarial o hem d'innovar per a millorar la justícia social?

Deixant aquestes preguntes a l'aire hem passat a veure el Tema 2: La tecnologia educativa com a disciplina pedagògica.

El concepte de "tecnologia educativa" sorgeix als anys 50, quan es pretenia la eficiència de l'aprenentage mitjançant els nous mitjans audiovisuals, com per exemple la televisió.

Amb aquesta premissa, B.F. Skinner, pare del conductisme, inventa la Teaching Machine, o 'màquina d'ensenyar' En aquesta imatge podeu vore com era i Skinner en persona ens explica com funciona en aquest video (en anglés):

L'evolució del concepte de 'tecnologia educativa' va anar canviant amb el temps. Als anys 70 s'entenia com el disseny sistemàtic de la ensenyança, amb l'objectiu d'una educació més eficaç.

Als anys 80 s'elimina el paradigma conductista, substint-lo pel paradigma cognitivista, molt més preocupat pels processos d'aprenentatge,

Als anys 90 es donà l'expansió d'internet i l'aparició d'aplicacions educatives, les plataformes virtuals i l'ensenyament a distància. Es començaren a utilitzar les TIC per a il·lustrar i construir contingut.


Creus que la màquina d'Skinner fou una vertadera innovació a l'aula? Com faries ús de les TIC per a crear contingut educatiu? Quin creus que és el punt de vista sobre la tecnologia educativa hui en dia?

Fins la pròxima, FanàTICs!

Dilluns 21 de setembre. Diari de Classe. Fem un bloc educatiu.

Bona vesprada, FanàTICs!. 

El dilluns dia 21 parlàrem un poc de què és un bloc i alguns dels avantatges que té la creació d'aquestos per a la pràctica educativa.

Els blocs foren unes de les primeres aparicions en el que respecta a la Web 2.0, és a dir, aquells llocs web que faciliten compartir la informació i propicien una col·laboració entre l'usuari propietari d'eixa web i l'usuari que la visita.

Els blocs permitien per primera volta un canvi de paradigma respecte a les webs més antigues o "estàtiques" on la informació que s'oferia on l'usuari visitant no podia introduir nova informació o modificar la ja publicada en la pròpia web.

Altre clar exemple de Web 2.0, a part dels blocs, podria ser qualsevol wiki on la col·laboració de multitud d'usuaris permet completar la informació que en ella s'exposa (vegeu Viquipèdia com exemple de Web 2.0).

El dilluns es parlaren d'avantatges de l'ús dels blocs com una eina de caràcter educatiu, mencionant així l'àmplia visibilitat que té el treball que fa l'alumnat a l'aula. Amb la creació d'un bloc, els alumnes poden obrir al món les tasques i els treballs que desenvolupen al recinte escolar. Es tracta de "trencar les parets de l'aula" i mostrar a les persones que no són dintre (per exemple, als pares i a altres alumnes) les produccions que es realitzen els alumnes dins d'aquestes parets.

Si el treball és exposat al públic, supón una motivació addicional per als alumnes, ja que s'esforçaràn per a millorar al màxim les formes, el contingut i la veracitat de la informació que escriuen, millorant així, per descomptat, l'aprenentatge dels coneixements.

La facilitat de creació d'un bloc és també un punt a favor respecte a la utilització d'aquests com a eina educativa, ja que escrivint i produint informació de manera electrònica es té contacte directe amb les TIC i prepara als alumnes per l'ús i l'accés a la informació d'internet.

Se'ns presentà l'oportunitat de crear el bloc tant en Blogger (plataforma de Google) com en Wordpress (de l'empresa Wordpress.org). Adjuntem ací un article on es parla de les avantatges i desavantatges d'aquestes dues plataformes.

Adjuntem, a més, un breu tutorial a YouTube (altre exemple de Web 2.0) sobre com fer un bloc a la plataforma Blogger.

I tu, quina plataforma triaries per a fer el teu bloc? Quines plataformes més de bloc coneixes? Coneixes algun exemple més de Web 2.0?

Fins la pròxima, FanàTICs!

Martes 15 de septiembre. Diario de clase. Discursos sobre la era digital

En la sesión del martes 15 de septiembre comentamos el impacto que tuvo la tecnología en el ámbito educativo en sus inicios.  

Es sabido que la era digital nace a mediados de los años 70, y esto provoca un cambio drástico a nivel social, puesto que su aparición supone un tema muy polémico debido a las múltiples y diferentes interpretaciones que surgen.

Durante la clase hicimos un pequeño balance entre los diferentes discursos que han surgido en la sociedad, referidos a la relación entre la tecnología y educación, y qué nos proporcionan en cuanto a información.

El discurso apocalíptico sostiene que el área tecnológica significará el fin de los ideales y valores sociales, considerando que llegará a sustituir el papel del docente y acabar con los recursos humanos en la escuela.

Por contraposición, el discurso tecnocentrista supone que necesitamos de la tecnología y de las posibilidades de interacción que nos ofrece para alcanzar una civilización favorable.

Otro de los discursos a los que hicimos referencia es al mercantilista, que trata el conocimiento como una nueva salida para la economía de mercado.

Por último, el discurso crítico considera la tecnología como un instrumento que debe estar al servicio de las personas, y no al revés, para procurar y alcanzar el desarrollo social.

También hicimos referencias a temas derivados de lo anterior, como la brecha digital que supone separaciones entre los que tienen la posibilidad de acceder a las TIC y los que no la tienen.

Por otra parte nace el analfabetismo digital, compuesto por los sectores de la población que no poseen la destreza necesaria para utilizar las TIC.

Otro de los debates abiertos sobre el tema es el de la revolución científica que se produce por el monopolio de la información que existe en las agendas de investigación de las universidades. Apoyamos la idea de que la tecnología en la educación ha de estar gestionada por dinámicas interdisciplinares, y no por una única disciplina.

Actualmente, la educación se plantea cada vez más como una inversión de capital humano enfocada al empleo y al mercado, y no debemos olvidar que como agentes educativos debemos atender a los nuevos retos de la educación, tales como utilizar la información y la comunicación para transformar el mundo mediante la equidad, los valores democráticos, el análisis y difusión de la información educativa, considerar las nuevas necesidades laborales, velar por el desarrollo de la sociedad y ser conscientes de las estrategias y habilidades que requiere el nuevo papel del profesorado que aparece en esta era digital.

Benvinguts!

Bon dia a totes i tots.

 Som 4 estudiants de quart curs del Grau en Pedagogia de la Universitat de València,

 i obrim este bloc amb la intenció de compartir, aprendre i animar-vos a participar amb nosaltres.

Esperem que us agrade i que trobeu interessants les informacions publicades ací referents a les tecnologies educatives.

Prompte rebreu noves entrades!

Salutacions!