Es una
herramienta auditiva que nos permite obtener información, conocimientos e
ideas, de forma rápida y sencilla. Porque aunque no lo creamos muchas veces
andamos faltos de tiempo, y optamos por no leer noticias, porque nos llevaría un
periodo de tiempo que no tenemos. Pero en cambio con los podcasts se nos
permite escuchar mientras quizás realizamos otras tareas.
Se realizan de
una forma sencilla, y los pasos que hay que seguir son los siguientes: se
escoge un tema para hablar, se organiza lo que es la grabación, se edita y
mejora el audio y se publica en Internet.
Dentro de la temática
de los podcasts podemos encontrar una gran variedad, y en este caso nosotros nos centramos en ámbito
educativo, donde de forma creativa y diferente podemos aprender, y motivar al
alumnado, fomentando su interés.
En los próximos días
subiremos un podcats creado por nuestro grupo de trabajo, esperamos buenos
resultados!!!!
L'altre dia estiguérem debatent sobre la ràdio educativa, un projecte d'introducció de tecnologies educatives a l'escola.
Aquest projecte consisteix a crear contingut a l'aula en forma de podcast i compartir-lo en internet perquè altra gent puga escoltar-lo. Açò apropa l'entorn a l'escola, millora les relacions entre escoles i obri portes a col·laboracions amb altres ràdios més grans com les locals, autonòmiques, inclús nacionals.
Veiérem també un projecte a Catalunya de ràdio educativa que forma part del pla XTEC. La secció de la ràdio de XTEC es pot consultar a aquest enllaç.
Aquest projecte donà l'oportunitat a les escoles de Catalunya que introduïren el programes de ràdio dins de l'horari escolar amb la finalitat de millorar les competències comunicatives, lingüístiques i tècniques de l'alumnat.
Hui en dia, poques eines fan falta per a crear contingut sonor o visual. Poc més que un bon micròfon i un programa de gravació o un telèfon mòbil i un programa d'edició són necessaris per a dur a terme aquesta tasca.
A més, realitzar contingut perquè tota la gent que vulga ho puga veure és molt més motivant que la feina que es queda dins les 4 parets de l'aula.
El mateix exemple poden ser els videolits, xicotetes peces audiovisuals basades (generalment) en un text literari i que pretén representar allò que el mateix text diu. Aquest és un exemple de videolit:
Les col·laboracions a ràdios locals o més importants suposa una clara motivació per a l'alumnat. Millora així les ganes de fer les tasques bé i intentar millorar-les cada volta. Compartir les experiències amb altres alumnes o altres membres de l'entorn o de la comunitat educativa pot servir per a apropar l'entorn al centre, el centre a altres centres i millorar mútuament les dinàmiques que ocórreguen.
Es comentà a classe la possibilitat que l'audiovisual millore en major proporció la motivació que allò que és només sonor. Perquè un programa de ràdio es transforme en contingut audiovisual no cal més que connectar una càmera que grave als alumnes mentre fan el programa i als tècnics mentre utilitzen els mescladors.
A la Comunitat Valenciana existeixen també exemples de ràdio educativa, com poden ser als col·legis de Burjassot, Aldaia, Mislata, etc.
Què opineu vosaltres sobre aquests projectes? Quines competències a part de les ja mencionades es treballen també en aquests projectes? Havíeu sentit alguna volta el concepte videolit?
Buenas tardes fanàtics!
Nos gustaría compartir con vosotros una radio educativa digital la cual seguimos por Twitter y resulta bastante interesante.
Se trata de educa en digital , una web donde tanto profesionales como alumnos participan en este proyecto educativo, en el cual se tratan temas relacionados, sobre todo, con las TIC's dentro la educación.
Os dejamos un ejemplo de un programa para irnos familiarizando en el tema de los podcasts antes de la semana que viene:
En la classe del dilluns passat coneguérem algunes de les opcions que tenim tant els educadors com els alumnes per a la creació de documents col·laboratius. Veiérem dos exemples, Pirate Pad i Drive, l'opció de Google.
Pirate Pad ens permet crear un document col·laboratiu i compartir-lo amb tota la gent que vulguem només compartint l'enllaç del document generat, sense que calga autoritzar als usuaris perquè editen. A més, Pirate Pad ens permet veure què ha escrit cadascuna de les persones que han tingut accés a aquest document, així com veure el complet desenvolupament en el temps del mateix escrit gràcies a la seua opció "Time Slider".
Drive ens permet també la creació de documents col·laboratius, tant documents de text, com fulls de càlcul o presentacions. Ens permet també pujar i compartir arxius de tota mena.
Drive ofereix també la possibilitat de crear formularis. D'aquesta senzilla forma, els educadors poden ficar xicotets exàmens de repàs als alumnes o els investigadors poden fer enquestes on-line que apleguen a molta més gent.
L'opció de crear els formularis permet bolcar els resultats a un full de càlcul. Amb el complement Flubaroo aconseguirem que les respostes que ens han estat enviant la gent que ha respost al formulari es corregisquen automàticament. A més, té l'opció d'enviar els resultats de la prova a cadascuna de les persones que l'han respost.
Què us semblen aquestes eines de creació de documents col·laboratius? Conegueu alguna més? Quines altres aplicacions pot tindre la creació de formularis a Drive?
Está semana hemos querido hablar en nuestro blogg acerca del Cono del aprendizaje de Edgar Dale.
Es una de las partes más importante en el
aprendizaje, debido a que como se nos muestra en este cono de
Edgar Dale, un pedagogo estadounidense, el aprendizaje activo resulta mucho más
eficaz para poder recordar aquello que estamos aprendiendo. Esta parte la
podemos ver reflejada en la parte inferior del cono, en la cual vemos que las
actividades que se realizan en forma de representación teatral, de intentar
expresar experiencias reales, o el intentar trasladar lo que se aprende a la
práctica, en un periodo de dos semanas, lo recordaremos todo o al menos la gran
mayoría, a la perfección. Al igual que pasa con las actividades participativas,
como los debates o las conversaciones, aunque aquí recordaremos un poco menos,
aproximadamente un 70%.
Pero luego viene la segunda parte del cono,
que es la parte superior que expresa la pasividad en el aprendizaje, y es donde
podemos ver esencialmente como las actividades visuales, ver una película, una
exhibición, una demostración, o ver algo hecho en la realidad, es decir,
acordarnos de aquello que vemos y oímos, va disminuyendo en cuanto a cantidad
de información que retenemos al pasar un tiempo. De modo que lo que vemos
(dibujos) podemos acordarnos de un 30%, de lo que oímos de un 20% y de lo que
leemos de un 10%. Por lo que debemos saber que estas serían una de las técnicas
de aprendizaje menos eficaces.
Este es el verdadero cono de Edgar Dale, sin las cantidades que aparecen reflejadas en el anterior. A través del cual podemos ver que las experiencias directas que están en parte baja
del cono, son las que más repercuten de forma positiva en el aprendizaje.
Puesto que si una persona realmente es capaz de memorizar o de aprenderse la
teoría a la perfección, pero luego a la hora de la verdad, no sabe trasladar lo
que ha aprendido o sabe a la vida cotidiana, realmente no
está aprendiendo de la mejor forma posible, porque para ello se necesita
conocer las ideas y saber aplicarlas, no solo una de ambas.
Pero también es muy importante recordar que
para complementar el aprendizaje basado en la experiencia, debemos de sumarle
el mundo de los símbolos orales, visuales y las imágenes, para que así pueda
complementarse. Y forjar un buen
aprendizaje.
Google acaba de presentar un projecte mitjançant el qual els alumnes de diverses escoles podran aprendre utilitzant lesGoogle Cardboard, un dispositiu que permet utilitzar el telèfon mòbil com unes ulleres de realitat virtual, però amb un cost molt reduït (també es pot fer manualment a casa seguint aquesta plantilla).
A més de les ulleres, s'entregaran als col·legis tabletes, mòbils ASUS per a utilitzar les ulleres, i routers especials per a no dependre d'una connexió a internet.
De moment sols ho poden sol·licitar els educadors d'escoles de Brasil, Estats Units, Austràlia, Regne Unit i Nova Zelanda.
Està previst que els professors gasten les ulleres virtuals amb l'aplicació Google Expeditions, que permet recorreguts virtuals per l'oceà, Mart, la Gran Muralla de Xina, etc.
Vos deixem amb el vídeo promocional d'aquest projecte (en anglés):
:
Què penseu d'aquest projecte? Cregueu que la realitat virtual pot establir-se en un futur a totes les aules? Quin lloc vos agradaria visitar utilitzant l'apliació Google Expeditions? Quina és la perspectiva que teniu sobre l'empresa Alphabet (l'antiga Google)?