Dimarts 29 de setembre. Diari de classe. "La tecnología educativa en el debate didàctico contemporáneo".

Benviguts de nou, FanàTICs!

El dia d'avui l'hem dedicat a comentar el text de "la tecnología educativa en el debate didáctico contemporáneo" de Edith Litwin. Hem començat reflexionant sobre l'objectiu que tenim d'educació actualment segons la societat en la qual ens trobem, que com ja sabem, actualment vivim en una època on predomina la ideologia neoliberalista. A més, hem parlat de com entenem el concepte d'eficàcia segons eixe objectiu que impliquem a l'educació.

Altre aspecte que hem destacat presentment és la qüestió de si el fet d'introduir les tecnologies millora el sistema educatiu i a partir d'ací diferenciem una mica l'efecte que ha fet en l'educació la incorporació de la tecnologia al sistema educatiu. On vegem que temps abans s'utilitzava la tecnologia educativa per a planificar objectius i definir-los de manera sistemàtica i concreta sense tindre en compte criteris i aspectes no mesurables objectivament o que no eren tan fàcil de concretar. També va haver-hi una època on el paradigma conductista predominava i es considerava la tecnologia com un mètode principal d'ensenyament, on l'alumne aprenia a través d'ell, sense tindre en compte els processos cognitius de l'alumne. Aquí podem dir que no es contava amb una didàctica tecnològica on verdaderament s'aprofitaven els recursos que podia oferir la tecnologia per l'aprenentatge de l'alumne.

N'hi ha una frase que volem destacar i que avui a classe s'ha comentat, i és que, les tecnologies s'han d'usar per aprendre i no perquè ensenyen. No podem deixar tot en mans de la tecnologia, sinó que hem de saber aprofitar-la per a desenvolupar en l'alumne el pensament crític, on ell mateix tinga l'oportunitat de construir el seu propi aprenentatge a partir del que ja sap. Molts pensen que la incorporació de les tecnologies en educació desprofessionalitza al docent, no serà la falta de didàctica tecnològica el que ho fa? Què penseu?

Dins de la didàctica tecnològica entra les funcions de la tecnologia segons les estratègies del docent. S'ha parlat de professors que tenen a classe pissarres electròniques que després no saben utilitzar ni treure profit de tot el que poden oferir; n'hi ha professors que deixen que siguen els ordinadors qui ensenyen als alumnes i no els alumnes qui construïxen els coneixements a partir del seu ús... Etc. Amb això també s'ha destacat que l'ús abusiu de les tecnologies pot influir en la conducta de l'aprenentatge de l'alumne, de manera que, es pot tornar més passiu a l'hora d'aprendre. 

Què volem dir? Per exemple, s'ha parlat dels qüestionaris o mètodes on l'alumne pot basar-se en l'assaig i error o simplement, amb la immediatesa amb la qual podem trobar qualsevol informació, fer qualsevol treball o activitat.. Etc. fa que la nostra forma de processar la informació canvie d'una manera diferent. És a dir, segons la metodologia que utilitze el docent a l'hora de realitzar el seu ensenyament i quin siga el paper de les noves tecnologies dins de la seva metodologia, els alumnes aprendran d'una manera o altra. L'ús abusiu de les tecnologies en l'educació ens torna més passius a l'hora de pensar per nosaltres mateixos? Fa que aprenguem de la millor forma? El professorat juga un paper molt important en això.

Per altra banda, s'hi ha replantat el debat de què si és possible que en un futur, les noves tecnologies acaben per substituir al docent. Això és un tema bastant curiós i que, segons els objectius que tenim avui en dia a l'educació, pot arribar a passar. No obstant això, encara queda per veure com va canviant el pensament que tenim la societat, les nostres necessitats, els processos i avanços que faça la tecnologia i els professionals de l'educació. Esperem no arribar fins aquest punt, ja que, com hem vist al text, és molt important la presència del docent dins de l'educació i dins de les aules. Què creieu que es perdria si el docent no fos present dins de l'aula? Si tots depenem de la tecnologia per aprendre? Seria vertaderament un avantatge? És un tema molt llarg de tractar però a la vegada molt interessant.

Finalment, es va plantejar les diferències que portava la tecnologia educativa i la tecnologia de l'educació. Què penseu vosaltres? 

Preferiu fer servir la tecnologia dins de l'educació o preferiu els recursos tecnològics dissenyats per a l'educació?

Fins la pròxima, FanàTICs!

Dilluns, 28 de setembre. Diari de classe. Investiguem Twitter!

Bona vesprada, FanàTIC's!

Avui hem parlat d'una xarxa social molt comú, un lloc on pots compartir qualsevol informació amb qualsevol persona en sols 140 paraules. 

Efectivament! Twitter és una de les xarxes més populars actualment i no n'hi ha dubte de què la majoria sabeu utilitzar-la, però allò que moltes persones no saben és que Twitter es tracta d'una xarxa social que la podem fer servir a classe, ja que aquest lloc compta amb moltes opcions que podem aprofitar de manera educativa.

A la classe d'avui hem vist un vídeo molt interessant d'un mètode d'ensenyament que van fer a un Institut de Burjassot, concretament a una classe de literatura en batxillerat. Aprofitaren Twitter per a treballar un llibre de lectura i amb un hashtag cada alumne podia reflexionar sobre aquest llibre, ja siguen frases literals, cançons, compartir fotos que hagen de veure amb el tema, les seves emocions a l'hora de llegir o petites reflexions que se l'ocorrien al moment. D'aquesta forma es mantenia un vincle entre professor i alumne i es donava l'oportunitat d'aprendre fora de classe d'una manera motivant, entretinguda, fàcil i a temps reial.

Aquestes formes d'aprofitar els serveis que les noves tecnologies poden oferir dins d'una matèria curricular poden ser no sols molt motivadores per als alumnes, ja que tenen l'oportunitat de tindre una relació més directa al professor sense necessitat d'esperar a que arribe l'hora de veure'l en classe, sinó que pot servir per a donar l'opció de reflexionar fora de l'aula, assegurar-nos que els alumnes també aprenen en casa o en qualsevol lloc.

Més d'un de vosaltres heu pensat que el millor lloc per reflexionar no sols està en l'aula, que podem aprendre en un lloc més inspirador com és al camp, a casa. Amb aquest recurs podem tindre eixa facilitat d'interactuar i reflexionar sobre la matèria amb els nostres companys i professors de manera espontània i d'aprendre no sols del docent sinó també dels nostres companys i d'altres persones fora de la institució, de notícies o vídeos referits a la matèria de forma constant. Podem aprofitar Twitter per a unir no sols als alumnes entre ells sinó també als professors amb els alumnes i de fer que l'aprenentatge siga més motivador encara.

I vosaltres? Com aprofitaríeu aquesta xarxa social en classe? Us sembla bé aquest mètode? Comenteu les vostres opinions.

Fins la pròxima, FanàTIC's!

Dimarts, 22 de setembre. Diari de Classe. Article d'Alonso i Fernández i principi del Tema 2.

Bona vesprada, FanàTICs!.

Hui a classe hem fet una petita tertúlia dialògica centrada en l'article d'en Luis Enrique Alonso i Carlos Jesús Fernández Rodiguez titulat "La innovación social y el nuevo discurso de management: limitaciones y alternativas" (podeu consultar l'article fent clic ací).

L'article profunditza en la definició que es fa actualment de la paraula 'innovació' i com les polítiques neoliberals han anat canviant la concepció d'aquesta, des d'un punt de vista que implicava una millora en la societat, una millora en la justícia social, a un nou punt de vista on la innovació suposa tan sols una millora individual de les empreses per a poder competir al món de mercat.

Aquest canvi de paradigma influïx també directament al context educatiu, on una innovació dels mètodes pedagògics no busquen una millora dels procediments educatius, sino destacar per damunt d'altres centres, competint així per a conseguir una major quota d'usuaris dins d'una oferta educativa com a producte de mercat.

Molt fa que el paradigma de l'educació deixà de ser la consecució d'un món més just, de formar a persones capacitades per a entendre'l i canviar-lo. Hui en dia preocupa més un sistema educatiu on es rep formació per a ser competent al món laboral. S'innova per a competir al mercat i no com a servei a les persones.

La innovació s'associa hui en dia a projectes empresarials com Google, Facebook o Apple. i no es té ja la concepció de projectes on es persegueix la jusitícia social.

Baix la premissa de què la societat en general s'enfronta a nous reptes de l'època actual, i només innovant en l'aspecte individual i competidor es poden superar.

A totes hores, parlant del context educatiu, sentim que el nivell d'atur i desenvolupament econòmic tan baix d'Espanya ve directament relacionat amb la poca innovació i implicació educativa que es té a les aules. Per poc que busquem dades objectives descobrim que aquest argument és completament fals.

Aquesta no és una crítica a la innovació. Per suposat, es deu innovar, però s'ha de tindre en compte  a qui està dirigida aquesta innovació i quins són els objectius que es persegueixen.

Moltes de les empreses diuen públicament que estan a favor de la innovació, del empowerment, d'empoderar els seus treballadors, és a dir, de donar-los autonomia creativa perquè milloren el rendiment que puga tindre la pròpia empresa. Aquest terme, empoderar, s'ha vist també viciat el significat, sent originàriament entés com aconseguir la comprensió del món en el qual es viu i atorgar el poder per a poder transformar-lo.

Es veu a simple vista que als directius no els interessa que els seus treballadors innoven, entenent com innovació la definició original, ja que la pròpia realitat organitzacional impedeix dur-la a terme a conseqüència de les pròpies polítiques de mercat. Innovar és pensar, qüestionar i discernir. Els directius prefereixen mantenir el control.

El concepte d'educació, tant com el d'innovació requereix un nou plantejament. S'ha de tornar a recuperar el discurs sobre per a què eduquem. Eduquem per a competir o perquè les persones entenguen el món? Hem de fer ús d'una tecnologia buida o l'hem d'utilitzar per a comprendre el que passa? Hem de fer innovacions buides de sentit i per a millorar l'eficiència empresarial o hem d'innovar per a millorar la justícia social?

Deixant aquestes preguntes a l'aire hem passat a veure el Tema 2: La tecnologia educativa com a disciplina pedagògica.

El concepte de "tecnologia educativa" sorgeix als anys 50, quan es pretenia la eficiència de l'aprenentage mitjançant els nous mitjans audiovisuals, com per exemple la televisió.

Amb aquesta premissa, B.F. Skinner, pare del conductisme, inventa la Teaching Machine, o 'màquina d'ensenyar' En aquesta imatge podeu vore com era i Skinner en persona ens explica com funciona en aquest video (en anglés):

L'evolució del concepte de 'tecnologia educativa' va anar canviant amb el temps. Als anys 70 s'entenia com el disseny sistemàtic de la ensenyança, amb l'objectiu d'una educació més eficaç.

Als anys 80 s'elimina el paradigma conductista, substint-lo pel paradigma cognitivista, molt més preocupat pels processos d'aprenentatge,

Als anys 90 es donà l'expansió d'internet i l'aparició d'aplicacions educatives, les plataformes virtuals i l'ensenyament a distància. Es començaren a utilitzar les TIC per a il·lustrar i construir contingut.


Creus que la màquina d'Skinner fou una vertadera innovació a l'aula? Com faries ús de les TIC per a crear contingut educatiu? Quin creus que és el punt de vista sobre la tecnologia educativa hui en dia?

Fins la pròxima, FanàTICs!

Dilluns 21 de setembre. Diari de Classe. Fem un bloc educatiu.

Bona vesprada, FanàTICs!. 

El dilluns dia 21 parlàrem un poc de què és un bloc i alguns dels avantatges que té la creació d'aquestos per a la pràctica educativa.

Els blocs foren unes de les primeres aparicions en el que respecta a la Web 2.0, és a dir, aquells llocs web que faciliten compartir la informació i propicien una col·laboració entre l'usuari propietari d'eixa web i l'usuari que la visita.

Els blocs permitien per primera volta un canvi de paradigma respecte a les webs més antigues o "estàtiques" on la informació que s'oferia on l'usuari visitant no podia introduir nova informació o modificar la ja publicada en la pròpia web.

Altre clar exemple de Web 2.0, a part dels blocs, podria ser qualsevol wiki on la col·laboració de multitud d'usuaris permet completar la informació que en ella s'exposa (vegeu Viquipèdia com exemple de Web 2.0).

El dilluns es parlaren d'avantatges de l'ús dels blocs com una eina de caràcter educatiu, mencionant així l'àmplia visibilitat que té el treball que fa l'alumnat a l'aula. Amb la creació d'un bloc, els alumnes poden obrir al món les tasques i els treballs que desenvolupen al recinte escolar. Es tracta de "trencar les parets de l'aula" i mostrar a les persones que no són dintre (per exemple, als pares i a altres alumnes) les produccions que es realitzen els alumnes dins d'aquestes parets.

Si el treball és exposat al públic, supón una motivació addicional per als alumnes, ja que s'esforçaràn per a millorar al màxim les formes, el contingut i la veracitat de la informació que escriuen, millorant així, per descomptat, l'aprenentatge dels coneixements.

La facilitat de creació d'un bloc és també un punt a favor respecte a la utilització d'aquests com a eina educativa, ja que escrivint i produint informació de manera electrònica es té contacte directe amb les TIC i prepara als alumnes per l'ús i l'accés a la informació d'internet.

Se'ns presentà l'oportunitat de crear el bloc tant en Blogger (plataforma de Google) com en Wordpress (de l'empresa Wordpress.org). Adjuntem ací un article on es parla de les avantatges i desavantatges d'aquestes dues plataformes.

Adjuntem, a més, un breu tutorial a YouTube (altre exemple de Web 2.0) sobre com fer un bloc a la plataforma Blogger.

I tu, quina plataforma triaries per a fer el teu bloc? Quines plataformes més de bloc coneixes? Coneixes algun exemple més de Web 2.0?

Fins la pròxima, FanàTICs!

Martes 15 de septiembre. Diario de clase. Discursos sobre la era digital

En la sesión del martes 15 de septiembre comentamos el impacto que tuvo la tecnología en el ámbito educativo en sus inicios.  

Es sabido que la era digital nace a mediados de los años 70, y esto provoca un cambio drástico a nivel social, puesto que su aparición supone un tema muy polémico debido a las múltiples y diferentes interpretaciones que surgen.

Durante la clase hicimos un pequeño balance entre los diferentes discursos que han surgido en la sociedad, referidos a la relación entre la tecnología y educación, y qué nos proporcionan en cuanto a información.

El discurso apocalíptico sostiene que el área tecnológica significará el fin de los ideales y valores sociales, considerando que llegará a sustituir el papel del docente y acabar con los recursos humanos en la escuela.

Por contraposición, el discurso tecnocentrista supone que necesitamos de la tecnología y de las posibilidades de interacción que nos ofrece para alcanzar una civilización favorable.

Otro de los discursos a los que hicimos referencia es al mercantilista, que trata el conocimiento como una nueva salida para la economía de mercado.

Por último, el discurso crítico considera la tecnología como un instrumento que debe estar al servicio de las personas, y no al revés, para procurar y alcanzar el desarrollo social.

También hicimos referencias a temas derivados de lo anterior, como la brecha digital que supone separaciones entre los que tienen la posibilidad de acceder a las TIC y los que no la tienen.

Por otra parte nace el analfabetismo digital, compuesto por los sectores de la población que no poseen la destreza necesaria para utilizar las TIC.

Otro de los debates abiertos sobre el tema es el de la revolución científica que se produce por el monopolio de la información que existe en las agendas de investigación de las universidades. Apoyamos la idea de que la tecnología en la educación ha de estar gestionada por dinámicas interdisciplinares, y no por una única disciplina.

Actualmente, la educación se plantea cada vez más como una inversión de capital humano enfocada al empleo y al mercado, y no debemos olvidar que como agentes educativos debemos atender a los nuevos retos de la educación, tales como utilizar la información y la comunicación para transformar el mundo mediante la equidad, los valores democráticos, el análisis y difusión de la información educativa, considerar las nuevas necesidades laborales, velar por el desarrollo de la sociedad y ser conscientes de las estrategias y habilidades que requiere el nuevo papel del profesorado que aparece en esta era digital.

Benvinguts!

Bon dia a totes i tots.

 Som 4 estudiants de quart curs del Grau en Pedagogia de la Universitat de València,

 i obrim este bloc amb la intenció de compartir, aprendre i animar-vos a participar amb nosaltres.

Esperem que us agrade i que trobeu interessants les informacions publicades ací referents a les tecnologies educatives.

Prompte rebreu noves entrades!

Salutacions!