Bona vesprada, FanàTICs!.
Hui a classe hem fet una petita tertúlia dialògica centrada en l'article d'en Luis Enrique Alonso i Carlos Jesús Fernández Rodiguez titulat "La innovación social y el nuevo discurso de management: limitaciones y alternativas" (podeu consultar l'article fent clic ací).
L'article profunditza en la definició que es fa actualment de la paraula 'innovació' i com les polítiques neoliberals han anat canviant la concepció d'aquesta, des d'un punt de vista que implicava una millora en la societat, una millora en la justícia social, a un nou punt de vista on la innovació suposa tan sols una millora individual de les empreses per a poder competir al món de mercat.
Aquest canvi de paradigma influïx també directament al context educatiu, on una innovació dels mètodes pedagògics no busquen una millora dels procediments educatius, sino destacar per damunt d'altres centres, competint així per a conseguir una major quota d'usuaris dins d'una oferta educativa com a producte de mercat.
Molt fa que el paradigma de l'educació deixà de ser la consecució d'un món més just, de formar a persones capacitades per a entendre'l i canviar-lo. Hui en dia preocupa més un sistema educatiu on es rep formació per a ser competent al món laboral. S'innova per a competir al mercat i no com a servei a les persones.
La innovació s'associa hui en dia a projectes empresarials com Google, Facebook o Apple. i no es té ja la concepció de projectes on es persegueix la jusitícia social.
Baix la premissa de què la societat en general s'enfronta a nous reptes de l'època actual, i només innovant en l'aspecte individual i competidor es poden superar.
A totes hores, parlant del context educatiu, sentim que el nivell d'atur i desenvolupament econòmic tan baix d'Espanya ve directament relacionat amb la poca innovació i implicació educativa que es té a les aules. Per poc que busquem dades objectives descobrim que aquest argument és completament fals.
Aquesta no és una crítica a la innovació. Per suposat, es deu innovar, però s'ha de tindre en compte a qui està dirigida aquesta innovació i quins són els objectius que es persegueixen.
Moltes de les empreses diuen públicament que estan a favor de la innovació, del empowerment, d'empoderar els seus treballadors, és a dir, de donar-los autonomia creativa perquè milloren el rendiment que puga tindre la pròpia empresa. Aquest terme, empoderar, s'ha vist també viciat el significat, sent originàriament entés com aconseguir la comprensió del món en el qual es viu i atorgar el poder per a poder transformar-lo.
Es veu a simple vista que als directius no els interessa que els seus treballadors innoven, entenent com innovació la definició original, ja que la pròpia realitat organitzacional impedeix dur-la a terme a conseqüència de les pròpies polítiques de mercat. Innovar és pensar, qüestionar i discernir. Els directius prefereixen mantenir el control.
El concepte d'educació, tant com el d'innovació requereix un nou plantejament. S'ha de tornar a recuperar el discurs sobre per a què eduquem. Eduquem per a competir o perquè les persones entenguen el món? Hem de fer ús d'una tecnologia buida o l'hem d'utilitzar per a comprendre el que passa? Hem de fer innovacions buides de sentit i per a millorar l'eficiència empresarial o hem d'innovar per a millorar la justícia social?
Deixant aquestes preguntes a l'aire hem passat a veure el Tema 2: La tecnologia educativa com a disciplina pedagògica.
El concepte de "tecnologia educativa" sorgeix als anys 50, quan es pretenia la eficiència de l'aprenentage mitjançant els nous mitjans audiovisuals, com per exemple la televisió.
Amb aquesta premissa, B.F. Skinner, pare del conductisme, inventa la Teaching Machine, o 'màquina d'ensenyar' En aquesta imatge podeu vore com era i Skinner en persona ens explica com funciona en aquest video (en anglés):
L'evolució del concepte de 'tecnologia educativa' va anar canviant amb el temps. Als anys 70 s'entenia com el disseny sistemàtic de la ensenyança, amb l'objectiu d'una educació més eficaç.
Als anys 80 s'elimina el paradigma conductista, substint-lo pel paradigma cognitivista, molt més preocupat pels processos d'aprenentatge,
Als anys 90 es donà l'expansió d'internet i l'aparició d'aplicacions educatives, les plataformes virtuals i l'ensenyament a distància. Es començaren a utilitzar les TIC per a il·lustrar i construir contingut.
Creus que la màquina d'Skinner fou una vertadera innovació a l'aula? Com faries ús de les TIC per a crear contingut educatiu? Quin creus que és el punt de vista sobre la tecnologia educativa hui en dia?
Fins la pròxima, FanàTICs!
Amb aquesta premissa, B.F. Skinner, pare del conductisme, inventa la Teaching Machine, o 'màquina d'ensenyar' En aquesta imatge podeu vore com era i Skinner en persona ens explica com funciona en aquest video (en anglés):
L'evolució del concepte de 'tecnologia educativa' va anar canviant amb el temps. Als anys 70 s'entenia com el disseny sistemàtic de la ensenyança, amb l'objectiu d'una educació més eficaç.
Als anys 80 s'elimina el paradigma conductista, substint-lo pel paradigma cognitivista, molt més preocupat pels processos d'aprenentatge,
Als anys 90 es donà l'expansió d'internet i l'aparició d'aplicacions educatives, les plataformes virtuals i l'ensenyament a distància. Es començaren a utilitzar les TIC per a il·lustrar i construir contingut.
Creus que la màquina d'Skinner fou una vertadera innovació a l'aula? Com faries ús de les TIC per a crear contingut educatiu? Quin creus que és el punt de vista sobre la tecnologia educativa hui en dia?
Fins la pròxima, FanàTICs!
No hay comentarios:
Publicar un comentario